Jo, Amel Trari, vaig protagonitzar el personatge de la Porquerola. Aquest paper el vaig voler fer perquè sabia que encaixaria amb la meva personalitat, una noia tímida però molt oberta i amb bons sentiments. La meva professora de teatre ja havia dirigit altres pastorets. Per a mi, aprendre’m el paper va ser fàcil, el assajos em van agradar molt, teníem la directora i una ajudanta i ens guiaven amb els gestos, on havíem de seure,etc. Treballàvem dues hores per setmana, els assajos van anar molt bé. Passat un temps van arribar els assajos generals. El divendres abans del gran dia, alguns professors, amb l’ajuda de l’AMPA van preparar tots els decorats i els petits detalls perquè els pastorets fossin espectaculars. Dissabte tots els personatges, els pares de cadascun d’ells , el director i la professora de teatre i l’AMPA vàrem haver d’ anar al Pavelló d’ Esports, on es feia la representació de l’obra. Perquè tot sortís com la seda, ja hi érem dues hores abans. Poc abans que l’obra comencés, estava molt nerviosa, veia com la gent entrava, el pavelló s’omplia,... En aquell moment, afortunadament la professora de teatre ens estava animant. Tantes setmanes de preparació, les famílies esperant uns bons Pastorets i nosaltres plenament il•lusionats perquè tot funcionés a la perfecció.
Després de l’obra em vaig sentir molt bé, els meus pares , els meus amic i molta gent em va felicitar. Per a mi els Pastorets de l’any 2009 van ser fantàstics.
Amel Trari.
dimarts, 16 de febrer del 2010
VIOLÈNCIA MASCLISTA
Hola em dic Amel ,
us parlaré de la violència de gènere .
Normalment les dones la sofreixen més que els homes, la violència. A Catalunya ja són 9 dones, víctimes de la violència masclista, que es deien:
Maria del Mar, Meryem, Weiyu, Natasa, Maria Teresa, Nadia, Maria Robiria,
Hilda, Josefa i Reyes,
El dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència masclista. Moltes dones han estat maltractades i per això han fet aquets dia que serveix per evitar-ho.
La meva opinió :
Penso que les dones i els homes tenen d’ estar valorats per igual. Les dones no piquen els seus marits, doncs, per què els homes sí?.Tant els homes com les dones tenen de tindre els mateixos drets, un home si vol ballar que ho faci, si una dona vol ser futbolista que ho sigui.
Amel Trari.
us parlaré de la violència de gènere .
Normalment les dones la sofreixen més que els homes, la violència. A Catalunya ja són 9 dones, víctimes de la violència masclista, que es deien:
Maria del Mar, Meryem, Weiyu, Natasa, Maria Teresa, Nadia, Maria Robiria,
Hilda, Josefa i Reyes,
El dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència masclista. Moltes dones han estat maltractades i per això han fet aquets dia que serveix per evitar-ho.
La meva opinió :
Penso que les dones i els homes tenen d’ estar valorats per igual. Les dones no piquen els seus marits, doncs, per què els homes sí?.Tant els homes com les dones tenen de tindre els mateixos drets, un home si vol ballar que ho faci, si una dona vol ser futbolista que ho sigui.
Amel Trari.
Sant Martí
Hola em dic Amel,i sóc alumne de 6è de l’escola C.E.I.P. Alfred Mata de Puig-reig. El dia 7 de octubre jo i el meu poble vem celebrar Sant Martí i us explicaré tot el que es va fer el meu poble.
El dissabte 7 a les 10:00h del mati vaig anar a la plaça, feien una activitat de quadres reciclats vaig fer 2 quadres un li vaig donar a una amiga i una altre mel vaig quedar jo, tot va acabar a la 13:00h de la tarda. A les 17.00h de la tarda vaig anar a la plaça perquè els geganters i grallers de Puig-reig tocaven i donaven uns premis desprès al pavelló d’esports feien unes exposicions, mes tard vaig anar a la fira i despresa casa.
El diumenge 8 a les 10:30 del mati vaig anar el camp de futbol perquè feien la cercavila de gegants ni van vindre molts i els de Puig-reig també als de la meva escola que es diuen Marçal , Rita ,Guillem i Queralt i el caps grossos . Cada any fem una cercavila d’una mitja hora però com feia molt vent no vem poder-la fer tota . Per la tarda el club de gimnàs de Puig-reig van fer uns valls i una senyora que es diu roser va fer una petita obre quant es va acabar vaig anar a casa am els meus pares .
Amel Trari.
El dissabte 7 a les 10:00h del mati vaig anar a la plaça, feien una activitat de quadres reciclats vaig fer 2 quadres un li vaig donar a una amiga i una altre mel vaig quedar jo, tot va acabar a la 13:00h de la tarda. A les 17.00h de la tarda vaig anar a la plaça perquè els geganters i grallers de Puig-reig tocaven i donaven uns premis desprès al pavelló d’esports feien unes exposicions, mes tard vaig anar a la fira i despresa casa.
El diumenge 8 a les 10:30 del mati vaig anar el camp de futbol perquè feien la cercavila de gegants ni van vindre molts i els de Puig-reig també als de la meva escola que es diuen Marçal , Rita ,Guillem i Queralt i el caps grossos . Cada any fem una cercavila d’una mitja hora però com feia molt vent no vem poder-la fer tota . Per la tarda el club de gimnàs de Puig-reig van fer uns valls i una senyora que es diu roser va fer una petita obre quant es va acabar vaig anar a casa am els meus pares .
Amel Trari.
ELS PASTORETS DE L'ESCOLA ALFRED MATA
Aquest any també, els de 6è varem protagonitzar els pastorets de l’escola Alfred mata.
Vam ser uns privilegiats, d’estrenar les noves maneres, els micròfons, saber-t’ho de memòria, fer-ho al pavelló etc, perquè altres anys ja ho feien gravat i no és el mateix, poder expressar-te davant la gent, que fer-ho ja gravat.
Jo vaig protagonitzar el paper d’arcàngel St. Miquel i d’arcàngel St. Gabriel, uns papers molt curts, comparats amb els del Florit, el Cardinell i la Porquerola...
Però tot i així hi vaig gaudir, molt més o igual que tots els altres protagonistes.
Dir i donar les gràcies a tots aquests que van fer-ho possible, l’Ampa, els mestres, el recolzament dels pares i sobretot per altra banda la Montse Tristany i la Conxita Albero. No ho haguéssim pogut fer, o bé no hauria sortit tan bé com aquesta primera vegada.
Va ser una experiència fantàstica, estar a dalt de l’escenari, parlant en directe amb micròfon, inclús també estar dempeus en una petita plataforma “a l’aire”, dic a l’aire perquè només s’aguantava per una banda. I també els efectes pirotècnics, els sons...
En fi va ser fantàstic!
Sempre tindré aquest record dins del meu cor.
Ivette Santamaria i Coca.
dimarts, 2 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
